Per començar el nostre projecte sobre la literatura de postguerra a Europa vam redactar un document anomenat Acords Inicials on pactàvem temes generals sobre el funcionament del nostre grup i la manera de fer la feina, així com també dibuixàvem les primeres pinzellades de com ens distribuiríem les PAC i qui seria el coordinador de cadascuna d’elles. Tot i que moltes coses no les hem seguit al peu de la lletra per les circumstàncies variables de cada moment, sí que ha estat un full de ruta força útil.
A l’hora d’afrontar cada PAC, el coordinador corresponent feia un resum de la feina als altres companys a través de l’espai de debat de l’aula virtual. Un cop rebudes les instruccions, tots ens posàvem a treballar. A vegades ens hem repartit la feina equitativament, d’altres algú s’oferia voluntari per fer una determinada tasca o, quan ens encallàvem, qui veia la llum primer il·luminava el camí a la resta.
Per prendre les decisions, ens hem comunicat sempre mitjançant l’espai de debat i no ens ha costat gaire posar-nos d’acord sobre tots els temes. Ningú ha mostrat desinterès o intolerància en cap moment, essent la comunicació realment fluïda i agradable
Perquè us en pugueu fer una idea, en el nostre treball, presentem una mica el context històric de l’Europa de mitjans del segle XX, parlem dels principals moviments literaris i artístics que van sorgir durant aquelles dècades, dels punts en comú i les diferències entre ells i anomenem alguns dels autors i les obres més importants.
Després d’haver treballat amb tota aquesta informació, creiem, citant textualment un dels apartats del treball, que “hi ha una sèrie de trets comuns a tots els autors de l’època: el sentiment de solidaritat i compassió envers els més humils, la visió crítica la societat del moment, sobretot de la seva estructura de classes, i el desig d’aconseguir un canvi”. És a dir, que la guerra, tant la mundial com la civil espanyola, van tenir un pes enorme a l’hora de canviar la visió que es tenia del món en aquell moment i la literatura era un gran mitjà per treballar per a aquest desitjat canvi social, a més de ser, evidentment, un reflex de la realitat.
Cal destacar, però, que aquests canvis només van ser possibles des de la literatura feta a l’Europa lliure, que començava a entreveure el que seria la industrialització o l’estat del benestar. A l’antiga Unió Soviètica no es permetia cap dissidència amb el règim i, a Espanya, evidentment tampoc. Per això, la major part de la literatura de postguerra catalana destacada està feta des de l’exili.
Com veieu, aquest és un tema força interessant i del qual se’n pot parlar abastament. Per això, si us agrada, el millor serà que feu un cop d’ull a la nostra wiki. Per fer-la,
hem tingut la gran sort de trobar-nos en el grup quatre persones que afrontem aquests estudis d'una manera similar. Em sembla que no és arriscat afirmar que tots quatre coincidim en que aquest grau és una mena d'assignatura pendent a la vida, una manera de veure acomplert un somni o desig de fa temps. Això ha facilitat moltíssim la comunicació.
Tot i això, també hi ha hagut alguna cosa negativa com la mala planificació del temps. En conseqüència, hem hagut de demanar dues pròrrogues per poder lliurar les nostres PAC una mica més tard de la data límit marcada.
Ens agradaria acabar, però, destacant que hem après moltes coses noves, que de ben segur ens seran molt útils en futures assignatures del grau i també per desenvolupar-nos millor en entorns virtuals.
