
Sembla impossible que, amb unes setmanes de funcionament, un grup pugui desenvolupar la seva tasca comuna de manera tan coordinada i eficaç. La qualitat de les meves companyes, el seu tarannà feiner (qualsevol tasca pendent provoca una allau d'oferiments per a fer-la), l'assumpció de les responsabilitats (Laura corrigeix, a la primera connexió que pot, totes les petites errades que el consultor troba a la PAC2, de la que era coordinadora), la feina de coordinació de Montse en aquesta PAC,... El meu antic individualisme pateix una forta sotragada!.
Només ens caldria dedicar-li al projecte una mica més de temps (la qual cosa és gairebé impossible) i tenir menys respecte envers el treball dels companys i fer-li les correccions necessàries per aconseguir uns resultats més consensuats. De tota manera, el meu escepticisme cap els grups de treball (sempre m'ha semblat que s'obtenen resultats, a tot estirar, de màxim comú divisor i no de mínim comú multiple) segueix en peu: sense aquestes companyes, no podria anar enlloc.
M'agrada molt la foto, Ramon! I, per fi, ara comencem a veure el cim!!!
ResponElimina